317.

L’altre dia vaig anar al cine a veure la pel·lícula “The father” que la critica deixava molt bé i que feien als cines del costat de casa, he de reconèixer que és molt bona però em va deixar bastant tocada, tracta d’un home vell que vol viure sol malgrat que està començant un procés de decadència imparable que fa patir molt  la seva  filla que li va presentant diferents solucions que ell rebutja sistemàticament , la demència senil és vist des del punt de vista de qui ho té i també del seu entorn i està magníficament explicat per mig de l’actuació, prodigiosa, dels seus principals intèrprets : l’Anthony Hopkins i l’Olivia Colman. Dit això es compren que no surts del cine feta unes castanyoles, si a més s’afegeix que el Frankfurt del costat ,on sovint prenies una cervesa i una cervela fantàstica ,està tancat i només ofereix la possibilitat de ruixar-te amb una mica de gel hidroalcòlic que encara  no han recollit ,l’estat d’ànims no es el millor quan arribes a casa.

Actualment s’han perdut les pel·lícules que et deixen amb el cor calent, els arguments rodons destinats a l’evasió han donat pas a moltes històries reals, exquisidament filmades i interpretades que segueixen la moda dels contes del Teo que ensenyava als nens una vida tan real i comú om la seva on bruixes, fades i miracles no hi tenien cabuda, dieu-me fantasiosa,  o el que vulgueu però jo soc més de pelis amb argument que m’expliquin coses que m’emocionin i si pot ser , que acabin bé. La meva mare sempre deia que a ella li agradaven les pel·lícules d’amor i” luju”, no està mal pensat!

És per això que estic contenta de  que avui tornin a fer “El forester”, és un programa que m’encanta, quan li dic a la gent que m’agrada molt sovint em miren amb cara de pena o em diuen que sempre és el mateix i que és molt cursi, tenen part de raó però el fet de portar com a protagonistes a persones normals està molt bé, el Quim Masferrer fa desprès un espectacle amb la gent del poble on comenta tot el que li han explicat i on tracta tothom amb humor però també amb amor, no sé qui em va dir que se’n reia d’ells , no ho trobo gens , sempre  resulta “carinyós” i el fet de ironitzar sobre conductes humanes a la meva manera és sa, sempre està bé prendre’s la vida pel cantó que menys cremi.

També es veritat que fa una selecció dels personatges a qui ha entrevistat i tria aquells que més cridin l’atenció, rema a favor del programa cosa que també s’entén però fa exactament el contrari del llibres del Teo, entre moltes conductes quotidianes presenta aquelles que ressalten per alguna cosa, a vegades són les més estrafolàries però sovint estan carregades de valors: amistat, amor, empatia, companyonia, solidaritat, generositat, simpatia etc…gent que s’ajuda, que fa coses pels altres, que es reuneix per divertir-se, que manté les tradicions del poble, que treballa , que té aficions, en definitiva gent que viu una vida normal que aquí es presenta moltes vegades en els seus moments més tendres, divertits, originals o bonics.

És un programa que sovint em fa pensar en la meva feina de mestra, el primer dia de classe, per molt que tinguis la intenció de fer-ho ,mai és possible que tots els nens et caiguin igual de bé, sempre n’hi ha alguns que sobresurten, per bé o per mal i molts que encara no es manifesten, es molt diferent de la visió que tens en acabar el curs on valores a tots els nens perquè al llarg de molts dies els has vist en els seus moments millors i en alguns pitjors ,però ja els estimes col·lectivament  i la mirada ha canviat completament, ja saps que tots tenen qualitats i pots dir , amb la boca ben grossa :”És un bon grup”, el mateix que demostra el forester que sempre acaba dient:”Sou molt bona gent”, no pot tenir un final millor, fa bé de repetir-lo.