486.

Ahir era un d’aquells diumenges plàcids que m’encanten, on les hores van oscil·lant sense que calgui fer res concret i es pugui omplir el temps amb qualsevol cosa, estàvem a punt de dinar el pollastre que molts diumenges anem a buscar a “Casa Pepe”, que és, de llarg, el més bo i incomprensiblement barat del barri. Jo m’entretenia, dispersa com sempre, en mil coses : a la dreta tenia la “tablet” amb un joc a mig fer, a l’esquerra un Sudoku no resolt on de tant en tant posava l’atenció mentre que el meu pensament  donava voltes en el post que escriuria, sense decidir-me… de repent ,la veu de l’Antonio Orozco cantant “Entre sobras y sobras me faltas” sonant des d’un vídeo que el Jose Miguel havia pillat en un dels seus interminables zàpings em va atrapar , tota la resta va desaparèixer i l’emoció va omplir-me, no sé si era ell, la lletra, la musica, la veu o tot plegat però la pell se’m va posar de gallina. He buscat emoció  al diccionari i desprès de varies opcions he triat aquesta :Reacció afectiva , en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible .

Al llarg de la meva vida he tingut moltíssims moments intensos ,  puc emocionar-me de pensament , llegint alguna cosa , escoltant algun poema, mirant una pel·lícula  però la pell de gallina se’m posa sempre en resposta a un factor extern que moltes vegades es inesperat, per exemple he gaudit intensament en concerts del Lluis Llach, la gent, l’entrega de la mateixa, les cançons de l’autor es evident que m’emocionen però no em fan estar sempre amb la pell de gallina, aquesta apareix en moments concrets on els elements es posen d’acord per fer-te sentir.

Fa molts anys, un dia, vaig pujar a l’autobus 17 a prop de la Barceloneta i vaig seure en un seient d’aquells que tenen 4 cadires enfrontades dos a dos, davant tenia una dona que acompanyava  un nen que plorava, no sé perquè, però no es tractava d’una rabieta, el nen, d’uns sis o set anys estava trist i la dona no li feia massa cas, al cap  d’una estona un home va seure al seient que jo tenia al costat que estava buit, i va observar al nen que segui patint, de repent  l’home va moure les mans, lentament,  davant la careta del nen i va treure-li un parell de caramels de l’orella,  la cara de felicitat del nen i el seu somriure entre llàgrimes van tenir una resposta immediata en el meu braç: pell de gallina, a tope.

Nit d’estiu a la plaça del Rei, la Chavela Vargas ( una dama de poncho rojo, pelo de plata i carne morena, mestiza ardiente de llengua libre , gata valiente de piel de tigre con voz de rayo de luna llena; com, tan bellament , la defineix el Sabina) canta “Un mundo raro” i jo pell de gallina, d’inici a fi.

La Silvia Bel, en una manifestació de l’onze de setembre, llegint el poema “Tot està per fer i tot es possible”(Martí Pol), la seva veu, el silenci de la multitud que respira unió i il·lusió em vam arribar de tal manera que a més de la pell se’m van omplir els ulls de llàgrimes.

Perquè l’emoció té varies respostes corporals, la pell es transforma i els ulls s’omplen de llàgrimes… Un dia, quan feia de mestra estava explicant un conte als nens i de repent em vaig adonar que un alumne, que era molt sensible, tenia els ulls plorosos, vaig continuar el relat i al final, a soles, li vaig preguntar per què plorava, l’explicació em va fer molta gràcia: “no és aigua de plorar, em va dir, era aigua d’una altra manera” ell no ho sabia explicar però havia diferenciat, perfectament, que aquelles llàgrimes no s’associaven al dolor, que eren d’una altra categoria.

Que bonic és plorar d’emoció!  tinc facilitat per fer-ho i el meu marit també, m’agrada coincidir amb ell en moments d’emoció… i ara que hi penso..S’emocionen els animals? Tenen pell de gallina? Suposo que la gallina sí, mai l’he vist, sempre em fixo en les plomes!