488.

Dilluns no escriure el post de cada setmana  perquè no hi seré. Marxem amb uns amics  cap el nord d’Espanya , em fa molta il·lusió.

És important viatjar amb gent que t’hi entenguis, al llarg de la vida, amb aquesta parella hem fet moltes sortides junts i mai hi ha hagut un problema, ell era amic del José Miguel, de petits,jo vaig ser  l’ultima en arribar a aquest grup i des del minut primer em van caure bé i així ha estat a través de tota una vida, hem estat junts amb ells i el fills quan eren petits, a molts llocs: Sebastian, Santander, Menorca, Nova York… i tots quatre i en grup hem anat varies vegades a França, a Turquia, hem compartit goletes, tendes de campanya, vaixells, cases rurals i sobretot amistat.

Ja l’any passat vam voler fer un viatge cultural de l’Imserso i no ho vam aconseguir per no tenir els papers en regle, aquest any, quan pensant que tot estava en perfecte estat de revista ho vam tornar a intentar però vam arribar tard i al final ens vam muntar nosaltres un viatge per paradors, en dies laborables que hi ha ofertes per jubilats, però no ho hem fet massa bé perquè toquem tots els vehicles: tren, avió i cotxe de lloguer i , a més, acabem a Santiagao de Compostela que és el parador de més luxe d’Espanya, tan se val, com diu el Jose Miguel:” Si gastamos como ricos, disfrutemos como ricos” , i això farem.

Es veu que plourà tots els dies amb gran intensitat, gairebé he estat a tots el llocs que visitarem, i què!, Em fa il·lusió , molta i m’encanta estar encara en edat de sembrar records que espero poder pensar quan ja no ho pugui fer.

El dilluns 6 de maig tornaré a escriure, mentre tant :Que ens vagi bé a tots!